Casament civil a Espanya per a estrangers: cerimònia legal, religiosa o simbòlica

Les parelles estrangeres poden casar-se a Espanya amb un casament civil o religiós que té efectes legals, o celebrar un casament simbòlic que no en té. Per a un casament civil a Espanya, el procediment comença al Registre Civil o a la notaria del municipi on almenys un dels dos està empadronat (inscrit al padró de l’ajuntament) i viu. És una de les raons per les quals moltes parelles internacionals es casen legalment al seu país i celebren a Espanya amb una cerimònia simbòlica. Aquesta guia resumeix el que diuen les fonts oficials espanyoles i les ambaixades. És informació general, no assessorament jurídic. Les normes i la pràctica local canvien, així que confirmeu-ho tot amb el Registre Civil o amb la vostra ambaixada abans de planificar.

Casar-se a Espanya: tres tipus de cerimònia

Una cerimònia de casament a Espanya pot ser civil, religiosa o simbòlica. Només les dues primeres poden crear un matrimoni legal. El Codi Civil espanyol (articles 49 a 60) reconeix la forma civil que regula el mateix Codi i les formes religioses previstes per la llei. Segons la nostra lectura d’aquests articles, una cerimònia fora d’aquestes formes no té efectes legals.

Casament civil a Espanya per a estrangers: qui pot oficiar-lo i el requisit de residència

El portal de la justícia catalana (Seu judicial electrònica de Catalunya) descriu el casament civil en tres parts: un expedient que demostra que sou lliures per casar-vos, la cerimònia i la inscripció al Registre Civil. L’expedient el tramita l’oficina del Registre Civil o un notari. La cerimònia la celebra un alcalde o un regidor en qui delegui, un lletrat de l’Administració de Justícia (un funcionari judicial) o un notari (Llei 20/2011, article 58).

El requisit de residència. És el punt que decideix el camí de la majoria de parelles estrangeres. L’article 51 del Codi Civil atribueix la competència per a l’expedient al funcionari del lloc del domicili d’un dels contraents. El portal català ho diu amb claredat: l’expedient només es pot iniciar al Registre Civil o a la notaria del municipi on un dels dos està empadronat i viu de manera efectiva. El Govern britànic indica que vosaltres o la vostra parella heu de viure a Espanya o ser de nacionalitat espanyola. L’Ambaixada dels EUA indica que les sol·licituds es presenten al registre on resideix almenys un dels sol·licitants. Llegides en conjunt, i tal com les entenem, aquestes fonts signifiquen que una parella en què cap dels dos viu a Espanya, i cap és espanyol, no pot iniciar aquí el procediment civil. Cap de les pàgines oficials que hem llegit indica un temps mínim de residència, així que pregunteu al Registre Civil com aplica la norma en el vostre cas.

On se celebra la cerimònia. Un cop autoritzat el matrimoni, el portal català diu que podeu celebrar-lo a qualsevol oficina del Registre Civil, ajuntament o notaria. Una instrucció del 2013 de l’autoritat registral va eliminar la regla que el casament davant l’alcalde s’havia de fer en una sala que l’ajuntament hagués habilitat per a això, però l’ajuntament ha de continuar assegurant-se que el lloc és adequat. A la pràctica, un casament civil en un altre espai depèn de l’ajuntament. La pàgina de Barcelona per als casaments al Saló de Cent mostra com de locals són les normes: cerimònies en català o castellà, sobretot els divendres a la tarda i els dissabtes al matí, i cap durant l’agost, i sense servei propi de fotografia ni de vídeo.

Documents i terminis, en termes generals

Els documents varien segons el registre i la nacionalitat, així que preneu això com un mapa, no com una llista de comprovació. El portal català demana que hi aneu els dos amb dos testimonis majors d’edat, i enumera una sol·licitud signada i una declaració jurada d’estat civil; el passaport, NIE o DNI de cadascun de vosaltres i dels testimonis; i un certificat d’empadronament recent i un certificat literal de naixement recent de cadascun. Els cònjuges estrangers aporten a més un certificat d’estat civil del seu consolat, ambaixada o autoritat competent al seu país. Els ciutadans d’alguns països, com Alemanya, Àustria, Itàlia o Suïssa, han d’aportar a més un certificat de capacitat matrimonial. Si heu estat casats abans, calen els documents del divorci o de defunció. Els documents estrangers necessiten traducció jurada i apostil·la o legalització, amb excepcions, i els ciutadans de la UE poden fer servir formularis multilingües en lloc seu (Reglament (UE) 2016/1191). Necessiteu tots els documents abans de poder demanar cita, i el dia en què s’obre l’expedient no és el dia del casament.

El vostre propi país afegeix els seus propis passos:

• Regne Unit. GOV.UK indica que els documents depenen del registre. Se sol·licita en línia un certificat d’estat civil, un certificat de no impediment o tots dos, i els formularis s’han de signar davant d’un notari a Espanya.
• Estats Units. L’Ambaixada dels EUA indica que no pot facilitar un document que acrediti que sou lliures per casar-vos, perquè els Estats Units no tenen un equivalent, i ofereix una declaració per presentar al registre. Els certificats de naixement dels EUA necessiten l’apostil·la de La Haia.
• Irlanda. L’Ambaixada d’Irlanda expedeix un certificat de llibertat per contreure matrimoni (Certificate of Freedom to Marry). Les declaracions han de ser presenciades, per exemple, per un notari espanyol, i tenir com a màxim sis mesos d’antiguitat el dia del casament.
• França. L’ambaixada de França expedeix un certificat de capacitat per contreure matrimoni (certificat de capacité à mariage). Les proclames s’exposen durant 10 dies, el certificat l’ha de traduir un traductor jurat i és vàlid durant un any des del final de l’exposició. Després del casament, els ciutadans francesos poden demanar la transcripció del matrimoni als registres francesos.

Els terminis difereixen perquè descriuen passos diferents: el certificat del vostre país, l’expedient espanyol i la cerimònia. Com que els passos van un darrere l’altre, comenceu aviat. L’antelació més llarga que demana qualsevol d’aquestes fonts és de quatre mesos.

Cerimònies religioses a Espanya

El Codi Civil dona efectes civils als matrimonis celebrats segons el dret canònic i en altres formes religioses previstes en els acords entre l’Estat i les confessions religioses (articles 59 i 60). El portal català enumera acords amb la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya, la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya i la Comissió Islàmica d’Espanya. També enumera confessions amb reconeixement d’arrelament notori a Espanya, com l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, els Testimonis de Jehovà, l’Església Ortodoxa, la comunitat bahá’í i la comunitat budista.

Per a aquestes formes no catòliques, el portal indica que abans de la cerimònia cal tramitar un expedient matrimonial i obtenir el certificat de capacitat. El consentiment es presta davant d’un ministre de culte i dos testimonis majors d’edat, en els sis mesos següents al certificat (Llei 20/2011, article 58 bis). Després, el matrimoni s’inscriu al Registre Civil amb la certificació del ministre (Codi Civil, article 63). A més, cada confessió fixa els seus propis requisits, així que parleu-hi primer.

Casaments simbòlics i què fa un celebrant

Un casament simbòlic és una celebració. No té efectes legals a Espanya i no requereix expedient matrimonial a Espanya. El podeu fer en qualsevol espai que ho permeti, en els idiomes que trieu i dirigit per qui trieu. Les parelles l’usen per compartir el dia amb família i amics en una cerimònia escrita per a ells: lectures, vots personals, intercanvi d’anells, música, un moment per a pares o fills.

Un celebrant planifica i dirigeix aquesta cerimònia. Normalment parla amb vosaltres abans, escriu el guió amb vosaltres i porta l’ordre de la cerimònia. Segons la llei espanyola, els qui celebren un matrimoni civil a Espanya són l’alcalde o el regidor, el lletrat de l’Administració de Justícia o el notari (Codi Civil, article 51; Llei 20/2011, article 58). Per això un celebrant que no és una d’aquestes persones dirigeix una cerimònia simbòlica, no un matrimoni legal.

A la història de Mercedes i Jay, una parella estatunidenca que es va casar a Can Borrell el maig de 2024, la cerimònia s’atribueix al seu celebrant, Jaume’s Weddings. Podeu llegir la seva història al nostre blog. Les fotos mostren com és una cerimònia dirigida per un celebrant, però no poden dir si va ser legal o simbòlica. Això depèn dels tràmits i de qui la va celebrar.

Per què moltes parelles internacionals es casen al seu país i celebren a Espanya

Els motius habituals són pràctics. Un expedient civil a Espanya comença on viu un dels dos. Requereix documents amb apostil·la i traducció jurada i, segons la vostra nacionalitat, un certificat de la vostra ambaixada amb el seu propi termini. Un matrimoni legal al vostre país segueix les normes del vostre país, en el vostre idioma. Una cerimònia simbòlica a Espanya no necessita cap expedient espanyol, així que podeu planificar el dia al voltant del lloc, els convidats i l’estació, i no del calendari del Registre Civil.

Si us caseu legalment a Espanya, comproveu com tracta el vostre país el matrimoni després. L’Ambaixada dels EUA indica que un matrimoni estranger vàlid al lloc on es va celebrar és automàticament vàlid als EUA, i que un certificat de matrimoni espanyol amb l’apostil·la de La Haia basta per provar-ho. El consell del comtat de Surrey indica que al Regne Unit un matrimoni vàlid al lloc on es va celebrar ha de ser, com a regla general, reconegut. L’ambaixada de França indica que les autoritats franceses comproven abans i després del matrimoni que els dos cònjuges són presents a la cerimònia. Pregunteu a la vostra ambaixada o al vostre registre què necessita el vostre país.

On discrepen les fonts

Les pàgines oficials no sempre diuen el mateix. Aquestes són les diferències que hem trobat.

• El requisit de residència. El portal català diu que l’expedient comença on un de vosaltres està empadronat i viu de manera efectiva. El Govern britànic diu que vosaltres o la vostra parella heu de viure a Espanya o ser de nacionalitat espanyola. L’Ambaixada dels EUA diu que on resideix almenys un dels sol·licitants. Coincideixen en la idea, no en la redacció, i cap no dona un temps mínim. L’article 50 del Codi Civil afegeix que, si els dos contraents són estrangers, el matrimoni es pot celebrar a Espanya d’acord amb la forma prescrita per als espanyols o l’establerta per la llei personal de qualsevol dels dos. No hem trobat cap pàgina oficial que expliqui com s’aplica això avui a la pràctica, així que pregunteu al Registre Civil o a la vostra ambaixada.
• Terminis. 45 dies (EUA), tres mesos (França) i quatre mesos (Irlanda) descriuen passos diferents, així que no es contradiuen, però cap font dona un total.
• Documents. El portal català enumera el que demanen els registres de Catalunya. El Govern britànic diu que els documents depenen d’on us caseu, així que un registre d’una altra comunitat pot demanar una altra cosa.

Les normes canvien: confirmeu abans de planificar

Aquesta guia resumeix fonts oficials llegides l’octubre de 2026. No és assessorament jurídic i no substitueix el Registre Civil, un notari ni la vostra ambaixada. Les lleis i la pràctica local canvien. Per exemple, des del 3 d’abril de 2025 el Codi Civil ja no inclou el jutge de pau entre els qui poden celebrar un matrimoni (Llei orgànica 1/2025). El Ministeri d’Afers Exteriors d’Alemanya diu el mateix sobre els matrimonis a l’estranger en general: la informació vinculant sobre els tràmits només pot venir de les autoritats locals. Abans de fixar una data:

1. Decidiu quin tipus de cerimònia voleu a Espanya: civil, religiosa o simbòlica.
2. Per a un casament civil o religiós, poseu-vos en contacte amb el Registre Civil o la notaria del municipi on viu un dels dos, i amb la vostra ambaixada. Pregunteu quins documents exigeixen i quant dura cada pas.
3. Comproveu què necessita el vostre país per reconèixer el matrimoni.
4. Si afegiu una cerimònia simbòlica, planifiqueu-la com un acte a part, amb el seu propi celebrant i el seu propi horari.

Fotografiem casaments a Barcelona, a la Costa Brava i a tot Catalunya, sigui quin sigui el tipus de cerimònia que trieu. Expliqueu-nos els vostres plans a la nostra pàgina de contacte, mireu el nostre portfolio o llegiu la nostra guia sobre la millor època per casar-se a Barcelona i a la Costa Brava.